Els nervis, l’alegria i l’emoció estaven servits i, després d’uns minuts d’espera, el ball de l’Indiot va donar pas a l’inici de la cercavila, que acabaria dues hores i mitja més tard a la plaça de la vila.
Les jotes, les bolangeres, els indiots, les cercaviles i l’hereu riera es van anar succeint al llarg del recorregut de la cercavila del matí i de les tres processons dels dies 29, 30 i 31, enmig del caliu del públic, enmig d’una Vilafranca i un Penedès entregats a la festa, a la cultura i a la tradició.
Els Iruñeko Gaiteroak van ser els encarregats de posar-hi la música i de seguir el ritme trepidant dels nostres balls. Sens dubte, van estar a l’alçada!
L’entrada de Sant Fèlix, els castells, el ball de gralles, els concerts, i mil i un actes més, van acabar de configurar el que per molts de nosaltres són els cinc millors dies d l’any o, si més no, els que vivim més intensament!
Gloriós Sant Fèlix,
que de Vilafranca n’és patró,
i visca la festa major!!!
[foto 1: el primer Indiot, dia 29 d'agost]
[foto 2: el Ball Pla a dalt l'empostissat, dia 31 d'agost]